L’acte, organitzat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial, la Facultat d’Economia i Empresa i la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, s’emmarca en l’aposta de la universitat per aquest vector energètic clau en la descarbonització i la recuperació econòmica

L’hidrogen continua fent-se un lloc en la transició energètica i la Universitat Rovira i Virgili manté l’aposta per aquest vector clau en la descarbonització i la recuperació econòmica. La jornada sobre Hidrogen i Mobilitat, organitzada aquest dimecres per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial, la Facultat d’Economia i Empresa i la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, amb el suport de la Diputació de Tarragona, ha servit per comprovar que els projectes al voltant de l’hidrogen van prenent cos, especialment del sector privat, i que la innovació i la recerca, i el paper en una transició energètica justa amb la creació de nous llocs de treball de qualitat, seran pals de paller en l’era de l’hidrogen.

És a les comarques de Tarragona, al voltant de la Universitat Rovira i Virgili, des d’on s’ha liderat aquest “projecte transformador de país que compta amb implicació i compromís de totes les parts”, tal i com han deixat clar en la presentació de la jornada la rectora de la URV, María José Figueras; el delegat de Medi Ambient, Salut Pública i Territori de la Diputació de Tarragona, Josep Forasté, i la directora de la càtedra organitzadora, Mercedes Teruel. Jordi Cartanyà, coordinador de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, que ha assegurat que l’hidrogen ajudarà en els reptes econòmics i de sostenibilitat de les properes generacions, ha explicat que la iniciativa ja compta amb prop de mig centenar de projectes madurs, que han de suposar una reducció de les emissions de diòxid de carboni en 328.000 tones anuals i una inversió total de 1.300 milions d’euros.

En una de les dues taules rodones, amb el títol de Mobilitat basada en hidrogen verd. Una demanda creixent, Jordi Fortuny, primer tinent d’alcalde de Tarragona i president de l’Empresa Municipal de Transports, ha destacat l’aposta per l’hidrogen verd de la ciutat. Segons Fortuny, el procés de licitació dels autobusos d’hidrogen és un èxit, amb moltes empreses interessades. La guanyadora haurà d’oferir un servei integral, també el manteniment i el repostatge d’hidrogen. “Per ser resilients i eficaços no podem fiar-ho tot a les subvencions”, ha dit Fortuny. Per la seva banda, Emilio García, de QEV Technologies; Javier Lavernia, de Tecnovelero, i Margarida Lozano, d’IDIADA, han parlat dels seus projectes de vehicles de zero emissions i el desenvolupament de la tecnologia, i ha destacat la importància de comptar amb infraestructures perquè la demanda és creixent. “L’hidrogen tindrà un pes rellevant en la mobilitat. Hi haurà lloc per a tots els tipus de vehicles de zero emissions, també per als d’hidrogen”, afirma Margarida Lozano.

En l’altra taula rodona, titulada L’hidrogen verd, vector energètic clau per a la mobilitat descarbonitzada, Matilde García, de Repsol; Carlos Navas, d’Enagás; Jordi Soler, de Messer Ibérica, i José Antonio Borque i Jeroni Farnós, de Technip Iberia, han presentat els seus projectes a gran escala, les tecnologies associades i l’impuls de la cadena de valor de l’hidrogen, sobretot pel que fa a la distribució, la mobilitat sostenible, la millora de la producció i la disminució dels costos. “L’hidrogen ajudarà a descarbonitzar els sectors i, sobretot, a la transició justa com a agent dinamitzador de l’economia”, ha afirmat Carlos Navas. Pel moderador de les taules rodones, Jordi Giró, enginyer industrial i consultor tecnològic, la clau és l’aposta de les empreses privades per l’hidrogen ja que els ajuts, com ara els Fons Next Generation, no han de ser imprescindibles sinó acceleradors.