La Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, la resposta del territori als reptes ecològics globals, amb la neutralitat energètica en l’horitzó, ha agafat estructura i múscul després de quatre mesos de vida i està en el camí de convertir-se en referent en la transició cap a l’economia i la societat de l’hidrogen renovable. Al voltant d’un dels pols petroquímics més importants del sud d’Europa, que produirà i consumirà 10 tones per hora d’hidrogen gris el 2022, la Plataforma vol desenvolupar, en visió del 2030, la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, és a dir, una regió que combina la generació d’hidrogen renovable i la seva distribució per a múltiples usos industrials, de mobilitat i residencials de forma integrada i sistèmica.
La Plataforma té en cartera més de trenta projectes d’empreses i entitats del territori al voltant d’aquest vector energètic, i el seu propòsit és comptar amb més iniciatives per crear valor social, econòmic i ambiental sostenible i impulsar la transició energètica. Són projectes que tenen l’hidrogen verd, és a dir, l’hidrogen obtingut a partir de fonts renovables, com a element central i que responen a tres línies bàsiques: la mobilitat amb l’ús d’hidrogen, l’economia circular d’aquesta energia i les infraestructures bàsiques que requereix. Així, les químiques, el Port de Tarragona, la mobilitat al voltant de les ciutats del Camp de Tarragona, la gestió dels residus, la formació i la recerca són alguns dels àmbits d’actuació d’aquests projectes.
Amb la coordinació de la Universitat Rovira i Virgili, són ja al voltant de cent els agents econòmics, administracions i actors del coneixement que participen en la iniciativa, entre els quals destaquen, pel seu lideratge al costat de la universitat, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), l’Institut d’Investigació en Energia de Catalunya (IREC) i el Centre Tecnològic de Catalunya Eurecat, entre els quals s’ha establert una aliança estratègica del coneixement i la innovació, a més de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), l’Autoritat Portuària de Tarragona, la Diputació de Tarragona, els principals ajuntaments del territori, entre els quals els de Tarragona i Reus, les cambres de comerç i diversos departaments de la Generalitat. De fet, la plataforma compta amb el consens de totes les administracions i ja ha estat presentada tant al govern català com a l’espanyol, que hi han mostrat el màxim suport en considerar-ho un projecte d’importància estratègica. En definitiva, la Plataforma aglutina tots els agents que integren la cadena de valor de l’hidrogen per a impulsar-ne el coneixement, la recerca, la producció, la distribució i l’ús, i continua cercant talent, projectes i aliances per acompanyar-la en aquesta transformació energètica i econòmica progressiva.
La Plataforma, entre els 27 projectes proposats pel Govern per a optar als fons Next Generation
De moment, la Plataforma ja apareix entre els 27 projectes proposats pel govern de la Generalitat de Catalunya per a optar als recursos del fons de finançament Next Generation EU. Són iniciatives orientades a transformar l’actual model productiu català en un de més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible, i que tenen capacitat per a augmentar la competitivitat i el potencial de desenvolupament del país. La Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud encaixa en aquests plans perquè el seu objectiu és la descarbonització (deixar de generar hidrogen gris a partir d’energia d’origen fòssil, disminuint així les emissions de CO2) i consolidar l’hidrogen net com a vector energètic clau per afrontar el repte climàtic i activar una nova economia verda que generi prosperitat. La Plataforma apareix englobada, en aquest llistat de projectes, sota el paraigua de l’anomenat Hydrogen Valley of Catalonia (H2ValleyCAT), una plataforma més àmplia que el govern català impulsa per a incloure tots els projectes de tot el país que hi estan relacionats. De totes maneres, és al sud de Catalunya on la iniciativa té més impuls i estructura gràcies a la col·laboració de tots els agents del territori que integren la cadena de valor de l’hidrogen verd.
En paral·lel, també opta als fons Next Generation el projecte per al desenvolupament de noves tecnologies i processos per a la producció d’hidrogen net i energies renovables a baix cost, coordinat per la Universitat Rovira i Virgili i amb la participació de l’IREC, l’ICIQ, l’Eurecat, l’AEQT, la Fundació i2Cat, la UPC i l’IRTA. S’hi planteja abordar els reptes de la distribució i l’emmagatzematge segurs de l’hidrogen, obtenir-ne nous usos i afrontar aspectes transversals en temes legislatius, socials i econòmics.
En l’horitzó de la Plataforma hi ha l’any 2030, en què la generació d’hidrogen net hauria d’estar molt integrada sistemàticament amb la seva distribució i transformació i els seus usos múltiples, plenament consolidats. I és que aquesta ha de ser la contribució del territori a l’objectiu que la Comissió Europea es marca per al 2050, el d’aconseguir la neutralitat climàtica. En definitiva, desplegar l’economia i la societat de l’hidrogen com a vector energètic clau per a afrontar el repte climàtic i activar una nova economia verda que generi prosperitat i porti cap a una societat energèticament neutra i sostenible.